ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ 2
L'interrogant (?)
És el símbol que indica una pregunta directa.Tot i que és ben senzill de fer servir, hem de fer les remarques següents:
Heu tingut un accident ?????
Heu tingut un accident!?
No sé pas què he de fer.
L'Admiració (!)
És el signe que es fa servir per expressar alegria, sorpresa, ensurt...
Visca!
Ostres, que bé!
Tot i que és ben senzill de fer servir, hem de fer algunes remarques:
Ajusteu aquesta porta, si us plau!
Quin fàstic!
Quin fàstic!!!!
Cometes (altes “ ” o baixes « »)
Es fan servir per marcar el començament i el final de frases o paraules textuals d’algú altre, i també per destacar un mot amb una intenció especial (irònica, etc.).
La Joana va entrar i va dir: «així no podem anar enlloc».
No facis gens de cas de l’Andreu: és un “sapastre” amb totes les lletres.
Parèntesis ( )
Indiquen un incís o una intercalació d’informació secundària dins una frase més àmplia. En la parla, el segment entre parèntesis se sol pronunciar en un to més baix.
Els germans de la maria (en Pere i en Lluís) arribaran dissabte que ve.
Sovint són intercanviables amb els guions i amb les comes.
El guió (–)
Pot substituir el parèntesi quan es tracta d’incisos.
Els germans de la Maria –en Pere i en Lluís– arribaran dissabte que ve.
Indica què diu cada persona en un diàleg.
– Això que et vaig a dir és molt important.
– T’escolto.
Separa el diàleg del que diu el narrador.
–Cantarem fins que surtis a la finestra – fan els nois de la colla tot cridant davant de ca la Clara.' no trobada
És el símbol que indica una pregunta directa.Tot i que és ben senzill de fer servir, hem de fer les remarques següents:
- És preferible posar el signe d’interrogació només al final de la pregunta. En casos excepcionals, sobretot si la frase és tan llarga que ocupa més d’una línia de text, l’interrogant es posa al començament i al final, sobretot per ajudar el lector a fer l’entonació adequada a temps:
- Encara que vulguem donar més intensitat a la pregunta, hem d’evitar escriure més d’un signe d’interrogació seguit.
- Per aconseguir aquesta intensitat, podem combinar, sense repetir-los, el signe d’interrogació i el d’admiració:
Heu tingut un accident!?
- El signe d’interrogació es fa servir en les preguntes directes. quan l’estil és indirecte, no es posa signe d’interrogació.
No sé pas què he de fer.
L'Admiració (!)
És el signe que es fa servir per expressar alegria, sorpresa, ensurt...
Visca!
Ostres, que bé!
Tot i que és ben senzill de fer servir, hem de fer algunes remarques:
- En general, pel que fa a la posició, seguim les mateixes normes del signe d’interrogació, però és molt més rar de trobar-lo al començament d’una frase, perquè les exclamacions no solen ser gaire llargues.
Ajusteu aquesta porta, si us plau!
- En una frase només hi pot haver un sol signe d’admiració. cal evitar, doncs, les repeticions per donar-hi intensitat.
Quin fàstic!
Cometes (altes “ ” o baixes « »)
Es fan servir per marcar el començament i el final de frases o paraules textuals d’algú altre, i també per destacar un mot amb una intenció especial (irònica, etc.).
La Joana va entrar i va dir: «així no podem anar enlloc».
No facis gens de cas de l’Andreu: és un “sapastre” amb totes les lletres.
Parèntesis ( )
Indiquen un incís o una intercalació d’informació secundària dins una frase més àmplia. En la parla, el segment entre parèntesis se sol pronunciar en un to més baix.
Els germans de la maria (en Pere i en Lluís) arribaran dissabte que ve.
Sovint són intercanviables amb els guions i amb les comes.
El guió (–)
Pot substituir el parèntesi quan es tracta d’incisos.
Els germans de la Maria –en Pere i en Lluís– arribaran dissabte que ve.
Indica què diu cada persona en un diàleg.
– Això que et vaig a dir és molt important.
– T’escolto.
Separa el diàleg del que diu el narrador.
–Cantarem fins que surtis a la finestra – fan els nois de la colla tot cridant davant de ca la Clara.' no trobada
