ELS GÈNERES LITERARIS

ELS GÈNERES LITERARIS

GÈNERES CLÀSSICS

Anomenem gèneres clàssics aquells que es conreaven a l’època antiga,és a dir, en temps de grecs i romans.

• L’èpica la conformen els relats escrits en vers que narren fets heroics. Aquells textos que combinen fets reals amb històries mitològiques de personatges heroics s’anomenen epopeies. 

• La lírica es caracteritza pel predomini dels elements subjectius i emotius, deixant de banda els fets de caire realista. Normalment eren peces preparades per ser recitades i acompanyades per instruments musicals.

• En el drama ens trobem amb uns personatges que representen davant d’un públic la història que l’autor ha escrit prèviament.

GÈNERES MODERNS

Les innovacions, tant en forma com en contingut que es van anar aplicant de manera progressiva en cadascun del gèneres clàssics, han donat lloc als gèneres moderns.

POESIA: 

Posa el focus en les emocions i subjectivitat de l’autor (punt de vista íntim).
Té una musicalitat (ritme i rima) i disposició gens habitual dels versos.
Les figures retòriques accentuen la musicalitat i en perfilen el contingut.
Considerant el contingut podem trobar composicions sobre l’amor, la mort (elegia), la vida al camp (ègloga)...
Presenta una gran varietat d’estructures i rimes que es combinen: quintet, sonet, rima consonant, rima assonant...

NARRATIVA:
Explicació en prosa d’una successió de fets (reals o ficticis).
Els personatges es troben situats en un temps i espai determinat.
El narrador ens guia per la història, que segueix l’estructura introducció-nus-desenllaç.
Mostra una gran varietat de formes i temàtica: novel·la, rondalla, conte, llegenda...

TEATRE:
És una representació dialogada d’una acció.
Els actors, damunt d’un escenari, es posen a la pell dels personatges.

No hi ha lectors, sinó espectadors. L’obra es divideix en actes i escenes. 

Hi apareixen les acotacions (indicacions en el text escrit que no es representen en escena). 

Distingim entre comèdia, tragèdia o drama.

LA SÍL.LABA

LA SÍL.LABA

La síl·laba és un so o un grup de sons pronunciats en un sol cop de veu.

Per separar les síl·labes d’un mot gairebé podem fer-ho de manera intuïtiva, perquè l’oïda ja ens ho indica:

pas - ta - na - ga 

a - ma - gar

Hem de tenir en compte, però, com es comporten els anomenats dígrafs, que són grups de dues lletres, generalment consonants, que representen només un so. 
Alguns se separen i d’altres, no.

Recordem-los:

DIFTONGS:

Conjunt de dues vocals que constitueixen una sola síl.laba i que, per tant, es pronuncien en una sola emissió de veu.

En català hi ha dos tipus de diftongs:

• Creixents: formats per, 

• Primer element: una g/q + segon element: u sonora + tercer element: una vocal qualsevol: qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo. 

• Primer element: i/u en posició inicial de mot + vocal, o bé i/u enmig del mot entre vocals + segon element: vocal. 

• Decreixents: ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu, ou i uu. 

També formen diftong les vocals que actuen com a consonants (exemple: ca-uen; no-ia)

HIATS:

Pronunciació, en síl.labes diferents, de dues vocals seguides:

lle-ó      di-a      pa-ï-sos

SIGNES DE PUNTUACIÓ 2

ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ 2

L'interrogant (?)

És el símbol que indica una pregunta directa.Tot i que és ben senzill de fer servir, hem de fer les remarques següents:

• És preferible posar el signe d’interrogació només al final de la pregunta. En casos excepcionals, sobretot si la frase és tan llarga que ocupa més d’una línia de text, l’interrogant es posa al començament i al final, sobretot per ajudar el lector a fer l’entonació adequada a temps: 

           ¿Vols dir que no fóra millor que abans d’anar a l’escola passessis per casa a agafar la bossa d’esport i la motxilla amb el berenar?

• Encara que vulguem donar més intensitat a la pregunta, hem d’evitar escriure més d’un signe d’interrogació seguit. 

                Heu tingut un accident?
                Heu tingut un accident ?????

• Per aconseguir aquesta intensitat, podem combinar, sense repetir-los, el signe d’interrogació i el d’admiració:

                Heu tingut un accident?! 
                Heu tingut un accident!? 

• El signe d’interrogació es fa servir en les preguntes directes. quan l’estil és indirecte, no es posa signe d’interrogació.

               Què he de fer? 
               No sé pas què he de fer.



L'Admiració (!) 

És el signe que es fa servir per expressar alegria, sorpresa, ensurt... 

Visca! 
Ostres, que bé!

Tot i que és ben senzill de fer servir, hem de fer algunes remarques: 

• En general, pel que fa a la posició, seguim les mateixes normes del signe d’interrogació, però és molt més rar de trobar-lo al començament d’una frase, perquè les exclamacions no solen ser gaire llargues.

               Que bèstia! 
               Ajusteu aquesta porta, si us plau! 

• En una frase només hi pot haver un sol signe d’admiració. cal evitar, doncs, les repeticions per donar-hi intensitat. 

               Quin fàstic! 
               Quin fàstic!!!!



Cometes (altes “ ” o baixes « ») 

Es fan servir per marcar el començament i el final de frases o paraules textuals d’algú altre, i també per destacar un mot amb una intenció especial (irònica, etc.). 

La Joana va entrar i va dir: «així no podem anar enlloc». 
No facis gens de cas de l’Andreu: és un “sapastre” amb totes les lletres.




Parèntesis ( ) 

Indiquen un incís o una intercalació d’informació secundària dins una frase més àmplia. En la parla, el segment entre parèntesis se sol pronunciar en un to més baix. 

Els germans de la maria (en Pere i en Lluís) arribaran dissabte que ve. 

Sovint són intercanviables amb els guions i amb les comes. 



El guió (–) 

Pot substituir el parèntesi quan es tracta d’incisos. 

Els germans de la Maria –en Pere i en Lluís– arribaran dissabte que ve. 

Indica què diu cada persona en un diàleg. 

– Això que et vaig a dir és molt important. 
– T’escolto. 

Separa el diàleg del que diu el narrador.

–Cantarem fins que surtis a la finestra – fan els nois de la colla tot cridant davant de ca la Clara.' no trobada

ELS SINTAGMES

ELS SINTAGMES

Un sintagma és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’una altra, que anomenem nucli, i compleix una funció sintàctica dins de l’oració.

El nucli és la part més important del sintagma i pot anar acompanyat d’altres constituents.

Segons la categoria gramatical del nucli, classifiquem diversos sintagmes en:

SIGNES DE PUNTUACIÓ 1

ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ 1

Els signes de puntuació serveixen per dotar la llengua escrita dels matisos que té la llengua parlada.

D’altra banda, també es fan servir per facilitar la comprensió del text i finalment s'empren de forma convencional, o sigui, seguint un acord entre totes les persones, com per exemple l’ús del guió davant d’un diàleg. 

Hem de tenir en compte que, normalment, només posarem un signe de puntuació i que aquest signe –quan escrivim a l'ordinador– es posa immediatament després de la darrera lletra; per tant, sense cap espai al davant. En canvi, sí que hem de posar espai darrere del signe de puntuació.

La coma (,)

Indica una pausa breu en el text. 

La fem servir:

• Per separar els elements d’una enumeració o diverses paraules. 

           He anat al súper per comprar tomàquet, begudes, brou, magdalenes i galetes.

• Per marcar un incís en una oració. 

           Vindré a recollir el disc, aquell que et vaig deixar fa dies, i la motxilla.

• Per indicar que ometem alguna paraula. 

           Heu comprat xiclets i nosaltres, llaminadures.

• Per indicar que canvia l’ordre habitual de les paraules. 

           Corren molt, aquestes noies.

• Per separar les circumstàncies d’una acció. 

           Quan sàpigues què vols, parlem-ne.

• En una datació, per separar el lloc i la data. 

           Vilassar de Mar, 7 de desembre de 2014

• Per separar el nom de la persona a qui ens adrecem: 

            Martí, acosta’t un moment.


Alerta! No escrivim mai coma entre el subjecte i el verb de les oracions.

Els alumnes de la nostra classe, aniran a Ripoll. 
Els alumnes de la nostra classe aniran a Ripoll.


El punt i coma (;) 

Indica una pausa més llarga que la d’una coma i més curta que la d’un punt. Aquest matís de vegades resulta subjectiu. 

El fem servir: 

• Per reflectir una relació de proximitat entre l’acció expressada en dues frases.

             Al centre hi vénen molts alumnes durant el curs; a l’estiu quasi mai no hi ha ningú. 

• En una enumeració en què apareguin comes, per fer algun incís hi posarem punt i coma per separar els elements de l’enumeració. 

            Vam passar per Camprodon, on vam comprar embotit; per Vilallonga, on vam visitar l’Església; per Setcases, on vam comprar mel; i finalment vam parar a Llinars.

El punt (.)

Indica una pausa llarga en un text. Després de punt s’escriu majúscula.
El fem servir: 

• Per separar frases, idees o conceptes. 

            La telefonia acabarà integrant-se al cos humà.
            Les bicicletes elèctriques s’imposen. 
            Les coses canviaran molt en poc temps.


Alerta! Si una oració acaba amb un altre signe de puntuació (exclamació,interrogació o punts suspensius), no hi escrivim punt.

M’ha tocat la grossa?.
M’ha tocat la grossa?


Els dos punts (:)

Marquen l’inici d’una enumeració. 

Els fem servir:

• Per marcar l’inici d’una explicació. 

              Hi ha diversos tipus de categories: variables i invariables. 

• Per indicar que comença una citació. 

             Ala de Corb va dir: «Pare, jo voldria estudiar.»

Els punts suspensius (...)

Els punts suspensius sempre són tres. 

Els fem servir:

• Per indicar que una enumeració podria ser més llarga: 

            Han vingut de Sort, de Tremp, de Lleida, de Tortosa, de Ponts...

• Per indicar que una frase està inacabada: 

            Voldria que no em deixessis amb la paraula a la...


Alerta! No escrivim punts suspensius després l’abreviatura etc. ja que expressa el mateix que els punts suspensius.

Allà hi trobareu bledes, cols, pastanagues, enciams, etc...
Allà hi trobareu bledes, cols, pastanagues, enciams...

Tampoc no es fan servir si hem acabat una enumeració amb una i.

Cal que per a l’excursió porteu l’esmorzar, el dinar, el berenar, una llibreta i un bolígraf... 

Cal que per a l’excursió porteu l’esmorzar, el dinar, el berenar, una llibreta i un bolígraf. 

Si una frase acaba amb punts suspensius, no cal afegir-hi un punt final.

Van ser-hi professors, alumnes, antics alumnes, pares, mares....
Van ser-hi professors, alumnes, antics alumnes, pares, mares...

LITERATURA

LITERATURA

• Literatura és l’art d’escriure i de llegir. com el mot llatí literatura, que vol dir ‘escriptura’, es considerava literatura tot allò que era escrit en contraposició al que era oral. en un primer moment, la literatura buscava informar i ensenyar, però més endavant es va decantar cap a una finalitat estètica o d’entreteniment. En l’actualitat, diferenciem, doncs, els textos amb intenció artística dels textos informatius o d’altre tipus.

• Narrativa: Textos normalment escrits en prosa en què un narrador fa que uns personatges desenvolupin unes accions. Normalment es narra en tercera persona o en primera i amb el temps verbal en passat. La rondalla, el conte i la novel·la en són les formes més característiques.
  
  
• Poesia: Textos normalment escrits en vers i en temps present, fet que els fan més intimistes. Mostren pensaments i reflexions privades de l’autor. Es presenta en forma de poema culte, popular i experimental.
  
  
• Teatre:  Textos dialogats escrits per ser representats per un o uns personatges en un escenari. El narrador desapareix per donar pas als personatges, els quals acostumen a parlar en present. En destaquen la comèdia, el drama i la tragèdia.

CATEGORIES GRAMATICALS

QUADRE DE LES CATEGORIES GRAMATICALS: