divendres, 27 de gener del 2017

SINONÍMIA i ANTONÍMIA

SINONÍMIA i ANTONÍMIA

La sinonímia es la relació entre dues paraules que tenen un significat igual o similar. 
Diem que dues paraules amb relació de sinonímia son sinònimes.

Exemples:

* Vas i Got
* Menjar i Aliment
* Content i Alegre
* Dur i Portar
* Cara i Rostre
* etc...

L'antonímia es la relació entre dues paraules que tenen significat contrari o oposat. Diem que dues paraules amb relació d'antonímia son antònims.

Exemples:

* Bo i Dolent
* Adalt i Abaix
* Buit i Ple
* Llarg i Curt
* Ràpid i Lent
* etc...

diumenge, 22 de gener del 2017

L'ACCENT DIACRÍTIC

L'ACCENT DIACRÍTIC

Els mots monosíl·labs en general no s’accentuen. 
Però n’hi ha alguns que sí que s’accentuen per diferenciar-se d’altres que s’escriuen igual:

  • més/mes (adverbi de quantitat / període de 30 dies) 
               Més val que m’accentuïs si no vols quedar malament.
               No hi cap mes de l’any que porti accent, ni la paraula mes. 
  • nét/net (fill del fill / sense brutícia)
                L'Accent del nét és com el bastó de l’avi.
                Està tan net que han netejat l’accent i tot.


Pot ocórrer el mateix amb alguns mots bisíl·labs:

  • dóna/dona (del verb donar, persona de sexe femení)

                Dóna’m un accent que me l’emporto posat.
                Dona gran sense bastonet, bona salut i cap ben dret. 

Aquest accent s’anomena accent diacrític i serveix per diferenciar, per distingir dos mots amb la mateixa grafia o amb pronúncia igual o molt semblant. 

Taula d'accents diacritics:



dissabte, 21 de gener del 2017

CONTE i NOVEL.LA

EL CONTE i LA NOVEL.LA


EL CONTE


El conte és una narració breu i la trama gira al voltant d’una sola situació principal. 
Es caracteritza per una força expressiva intensa, ja que en poc espai ha de concentrar tota la història. 

A diferència de la rondalla o de la llegenda, darrere del conte hi ha un autor que l’ha pensat i l’ha redactat. 

Tots els contes tenen un plantejament, un nus i el desenllaç, o, el que és el mateix, una presentació dels personatges, el problema que han de resoldre i el final, quan tot se soluciona. 

La màxima expressió d’aquesta brevetat la trobem en els microcontes, que expliquen una història amb només dues o tres línies.



LA NOVEL.LA

El gènere narratiu és l’evolució del poema èpic, que escrit en vers ens explicava les vivències d’un heroi. més endavant, a l’edat mitjana, es parlava de romanç, que narra les peripècies d’un cavaller i, sovint, també combinava el vers amb la prosa.

La novel·la, tal com la coneixem ara, fa uns cinc-cents anys que existeix.

Una de les de les primeres novel·les modernes i, també, de les més reconegudes és El Quixot, de Miguel de Cervantes

Aquestes modificacions que s’han anat introduint de mica en mica fan que definim la novel·la com una narració llarga i complexa, situada en un espai i en un temps determinats, on apareixen uns personatges que viuen un seguit de circumstàncies i situacions

Entre els personatges distingim el paper del protagonista que, acompanyat d’altres personatges, com ara l’antagonista, s’ha d’enfrontar a una situació principal i a d’altres de secundàries. 

Els personatges tenen temps d’evolucionar i créixer al llarg de la novel·la, és a dir, els personatges són rodons

L’estructura és la mateixa que la del conte (plantejament – nus – desenllaç), però és força habitual que les novel·les es divideixin en capítols ja que la seva extensió és major que la del conte.


QUADRE COMPARATIU: CONTE - NOVEL.LA



dilluns, 9 de gener del 2017

POLISÈMIA

POLISÈMIA

Hi ha paraules que tenen mes d'un significat. Son les paraules POLISÈMIQUES.

La paraula BANC es un exemple. Pot significar:

  • Seient llarg i estret, generalment de fusta, amb respatller o sense, on caben algunes persones: Al parc hi ha un banc sota cada arbre.
  • Entitat financera que guarda diners i els deixa als seus clients: Aquest matí aniré al banc a treure els diners per al regal.
  • Grup de molts peixos de la mateixa classe que van junts: Mentre ens banyàvem vam veure un banc de sardines


Entre els diferents significats del mot hi ha una relació de semblança o analogia i tots ells tenen un origen etimològic comú.

Per això quan busquem una paraula polisèmica al diccionari, apareixen en una sola entrada els diferents significats de la paraula.

En el diccionari el mot COLL mostra els significats següents:


  1. Part, generalment estreta, del cos de molts animals que uneix el cap amb el tronc. 
  2. Part d’un vestit pròxima al coll o que el volta. coll dret, fluix. coll rodó. 
  3. Part d’un objecte que per la forma, la situació o l’ús recorda el coll d’un animal. el coll d’una ampolla. 
  4. Gola. Tenir mal de coll, el coll sec. Escurar-se el coll. 


Cadascuna d’aquestes definicions és una accepció de la paraula coll i el diccionari les recull dins de la mateixa entrada, però introduïdes per un número o un símbol diferent. 

La majoria de paraules polisèmiques provenen del lèxic més quotidià i conegut. Per això no és gens estrany que molts d’aquests mots facin referència a les parts del cos (boca, cap, llengua...) o a objectes que fem servir en el nostre dia a dia (taula, caixa, clau...).


dimarts, 3 de gener del 2017

NORMES D'ACCENTUACIÓ

NORMES D'ACCENTUACIÓ

Segons on es trobi la síl·laba tònica distingim les paraules:

AGUDES
  • La darrera síl·laba es la tònica.
  • S'accentuen quan acaben en vocal, vocal+S o EN, IN.
PLANES
  • La penúltima síl·laba es la tònica.
  • S'accentuen quan no acaben en vocal, vocal+S o EN, IN.
ESDRÚIXOLES
  • La antepenúltima síl·laba es la tònica.
  • S'accentuen TOTES.