APOSTROFACIÓ
L’apòstrof (‘) és un signe ortogràfic que serveix per indicar que hem suprimit una lletra.
Fixa’t en aquesta frase:
L’autor de l’auca és també l’escriptor dels contes.
Refem els mots apostrofats. La frase quedaria així:
El+autor de la+auca és també el+escriptor dels contes.
Nosaltres, però, no parlem pas així i per adequar l’escriptura a la parla el que fem és apostrofar. Si canviéssim els substantius per uns altres que no comencin per vocal, veuríem que no necessitem l’apòstrof:
El creador del còmic és també el guionista de la pel·lícula.
L’apostrofació d’aquest tipus s’aplica als articles el, la, en, na, i a la preposició de.
a. Apostrofem l’article el quan la paraula que el segueix comença per vocal o per hac:
- l’estiu
- l’home
- l’accident
b. Apostrofem l’article la quan la paraula que el segueix comença per vocal o per hac:
- l’auca
- l’hòstia
- l’emoció
- la universitat
- la humitat la intel·ligència
- l’Índia
- l’illa
- l’humus
S’exceptuen:
- la una
- la ira
- la hiena
- de ioga
- la iaia
- el iogurt
- signes d’unió
- unitat d’acció
- pantalons d’home
d. Els articles personals en i na, poc utilitzats actualment, s’apostrofen quan la paraula que el segueix comença per vocal o per hac:
- n’Olívia
- n’Antoni
- n’Helena
