Els relats de vivències personals i d’aventures tracten els esdeveniments remarcables en la vida d’algú. Vegem-ne les característiques:
S’expliquen fets rellevants en la vida del protagonista (curiosos o extravagants, casualitats, que posen el protagonista entre la vida o mort...).
Són situacions imprevistes, però també volgudes pels propis personatges que volen viure fets memorables.
El narrador acostuma a ser el protagonista principal. Es narra en primera persona amb visions i opinions subjectives sobre el fet viscut.
L’esforç del protagonista per superar els entrebancs provoca l’avançament del relat.
En els relats d’aventures, el protagonista acaba sent considerat un heroi.
Els temes són variats: viatge, superació d’una malaltia o situació compromesa, el retorn al lloc d’origen, lluita per sobreviure en un entorn difícil...
Presenta un argument que és versemblant o basat en fets reals viscuts per una persona.
Els temes i els escenaris solen ser més quotidians, sense necessitat de moure’s geogràficament.
En els relats d’aventures poden esdevenir-se fenòmens fantàstics o màgics. Sovint, l’argument transcorre en llocs exòtics, malgrat que sempre es vol mantenir la versemblança del que es narra.
La narrativa d’aventures suposa un viatge interior (un creixement personal) i exterior (moure’s d’un lloc a un altre, coneixent nous indrets), i s’ajusta a l’estructura següent:
SORTIDA → VIATGE → TORNADA
El viatge (a vegades sense moviment geogràfic) i les peripècies viscudes mentre aquest dura transformen els personatges.
La màxima expressió de la narrativa de vivències personals és la biografia, en què s’explica els transcurs de tota una vida d’una persona. Si l’escriptor explica la seva pròpia experiència personal fem servir el concepte autobiografia.
