L'ADJECTIU

L'ADJECTIU

L’adjectiu és una categoria gramatical que ens explica les característiques o les qualitats del nom al qual acompanya:

• Els pantalons blaus s’han estripat. 
• Els turistes japonesos sempre fan fotos. 
• Els ratolins tenen les potes curtes. 

Dins l’oració, l’adjectiu fa la funció de complement del nom, encara que també pot fer la funció d’atribut.

La concordança entre nom i adjectiu:

Els adjectius mantenen una relació de concordança de gènere i nombre amb el nom que complementen. Per tant, presenten formes diferents:

• El jersei verd → els jerseis verds
• La bossa plena → les bosses plenes

La posició de l’adjectiu:

Dins la frase, la majoria de vegades l’adjectiu se situa al darrere del nom que complementa o al darrere d’un verb copulatiu (ser, estar, semblar). 
En altres ocasions, podem trobar l’adjectiu col·locat al davant del nom. 
Aquesta inversió té lloc quan:

• Es vol donar èmfasi al nom:
• Un llarg viatge → Remarca que el viatge ha durat molt.

• Es produeix un canvi de significat:
• Un home gran → Es tracta d’un home d’edat avançada. 
• Un gran home → Es tracta d’un home que destaca per algun motiu.

Les formes de l’adjectiu:

Fixa’t en els adjectius dels exemples següents:

• el prestatge buit → la calaixera buida
• la nena amable → el nen amable

En el primer exemple, l’adjectiu buit canvia de forma quan acompanya un nom femení. 
És un adjectiu de dues terminacions. En el segon exemple, l’adjectiu amable manté la mateixa forma, tant si acompanya un nom femení com un de masculí. És un adjectiu d’una sola terminació.

Adjectius de dues terminacions (VARIABLES):

La majoria d’adjectius presenten dues terminacions, és a dir, són variables en gènere i nombre. Es formen afegint els morfemes de gènere i nombre al masculí: -a, -s, -es, -os. 
Distingim entre:

• Els que presenten dues formes en singular i dues en plural:
• estret/estreta → estrets/estretes
• dolç/dolça → dolços/dolces

• Els que presenten dues formes en singular i una en plural:
• ample/ampla → amples
• negre/negra → negres

Cal tenir en compte que, sovint, es produeixen canvis ortogràfics en la formació del femení i del plural:

• Canvis en l’accentuació i la dièresi:
• tebi/tèbia → tebis/tèbies
• genuí/genuïna → genuïns/genuïnes.

• Canvis en les consonants:
• buit/buida → buits/buides
• groc/groga → grocs/grogues
• sec/seca → secs/seques
• amic/amiga → amics/amigues
• pèl-roig/pèl-roja → pèls-roigs-jos/pèl-roges
• tranquil/tranquil·la → tranquils/tranquil·les
• ros/rossa → rossos/rosses

• Aparició de -n- quan la forma del masculí singular acaba en vocal tònica:
• bo/bona → bons/bones
• sa/sana → sans/sanes
• fi/fina → fins/fines
• ple/plena → plens/plenes
• italià/italiana → italians/italianes
• oportú/oportuna → oportuns/oportunes

Adjectius d’una terminació (INVARIABLES)

Els adjectius d’una sola terminació són invariables en gènere, és a dir, tenen la mateixa forma en femení i en masculí, si bé presenten variacions en nombre. Distingim entre:

• Els que són invariables en singular i plural. Són els acabats en:
• -a: belga/belgues
• -al, -el, -il: actual/actuals, fidel/fidels, fàcil/fàcils
• -e: jove/joves
• -ble: amable/amables
• -or: menor/menors
• -ista: egoista/egoistes
• -ar: crepuscular/crepusculars
• -cida: homicida/homicides
• -ant, -ent: elegant/elegants; diferent/diferents
• -aire: xerraire/xerraires
• -me: enorme/enormes
• -ne: perenne/perennes

• Els que són invariables en singular i variables en plural. Són els acabats en:
• -aç: mordaç, mordaços/mordaces
• -iç: infeliç, infeliços/infelices
• -oç: atroç, atroços/atroces