En català identifiquem, vuit sons que corresponen a les cinc vocals.
A algunes vocals els correspon més d’un so diferent, la qual cosa complica força l’ortografia.
La vocal neutra
La vocal neutra és un so que no és ni el de la a ni el de la e. Podríem dir que és entremig.El problema ortogràfic que se’ns planteja és el següent: com hem de representar gràficament la vocal neutra, amb una e o amb una a? Les normes que ens ajudaran a escriure de manera correcta són les següents:
Noms i adjectius
a. La norma general és que els noms masculins acabin en -e i els femenins, en -a.
- home pobre
- dona pobra
- maleta grossa
Ens adonem de seguida que aquesta norma no és tan general, perquè té moltes excepcions:
- Noms masculins acabats en -a: dia, indígena, nòmada, ioga, mapa, papa...
- Noms femenins acabats en -e: febre, imatge, mare, torre, classe, frase, llebre...
b. Els plurals dels mots que acaben en vocal neutra s’escriuen amb -es:
- el jove - els joves
- el cove - els coves
- la mare - les mares
- la cova - les coves
Aquesta norma, de vegades, implica haver de fer canvis en alguns mots:
- la plaça - les places (perquè la ç no pot anar davant de e)
- la coca - les coques
- l’arruga - les arrugues
- la platja - les platges (perquè normalment davant de e no pot anar-hi j)
- l’aigua - les aigües
- la Pasqua - les Pasqües
c. En les terminacions verbals, si el so de vocal neutra és l’últim escriurem -a, i si és el penúltim escriurem -e.
- canta - cantes
- parlava - parlaven
Excepte els infinitius dels verbs de la segona conjugació acabats en -re (moure, coure, entendre...) i quatre formes verbals obre, omple, corre i vine.
d. Una forma útil per saber si enmig de paraula hi va una e o una a quan el so és el de vocal neutra consisteix a trobar un mot de la mateixa família que tingui l’accent en la síl·laba que ens fa dubtar.
Posem per cas que volem escriure la paraula port...rem i no sabem si hi hem de posar e o a. Com que en la mateixa família hi ha el mot portar (l'infinitiu d'aquest verb de la primera conjugació) que té la síl·laba tònica allà on dubtem i veiem que sona clarament a, doncs escriurem: portarem.
Volem escriure p...uet. Com que ve de peu i sona clarament la e, escriurem peuet. Si ens referíssim a un nen que es diu Pau i li diuen Pauet, ho escriuríem amb a.
És important fer notar que no pas en totes les zones on es parla català es pronuncia la vocal neutra. A la part central i oriental del domini lingüístic (barceloní, tarragoní, balear...) existeix la vocal neutra; en canvi, a la part occidental (tortosí, valencià, ribagorçà...) la e i la a es diferencien sempre encara que apareguin en una síl·laba àtona.
Els sons vocàlics o/u
La o del verb volar es pronuncia u en català oriental.Acabem de veure que la a o la e poden sonar vocal neutra si es troben en una síl·laba que no és tònica.
Una qüestió semblant és el que li passa a la o, que de vegades sona u.
- córrer - correrem
- porta - portaré
- Olot - olotina
La o quan es troba en una síl·laba àtona sona u:
- correrem
- portaré
- olotina
Quan una sola grafia (o) es correspon amb dos sons ([o], [u]) de seguida se’ns presenten problemes ortogràfics: quan sona u dubtem si hem d'escriure la lletra o o la lletra u.
Intentem solucionar aquests dubtes:
a. Una estratègia possible és, com en la vocal neutra, trobar un mot de la mateixa família en què la síl·laba on tenim el dubte sigui tònica.
Si volem escriure p...rtalada, busquem un mot de la mateixa família: porta. Veiem ben clarament que es tracta d’una o. Per tant, escriurem portalada.
En els verbs encara és més fàcil de trobar: v...laré. Busquem un mot de la família: ell vola. Escriurem, doncs, volaré. Hi ha cinc verbs, però, que no compleixen aquesta norma: cosir, sortir, collir, tossir i escopir.
- Jo surto, però jo sortiré.
b. La majoria d’adjectius i noms en singular acaben en -o:
- maco
- flonjo
- fondo
- carro
- moto
- lloro
Els que s’escriuen amb -u és perquè acaben en diftong -eu, -ou:
- ateu
- peu
- pou
- renou
c. Els mots acabats en -s, -ç, -tx, -x, -ix, -sc, -st, -xt i -ig fan el plural en -os:
- cos → cossos
- reflex → reflexos
- roig → rojos
- traç → traços
- baix → baixos
- gest → gestos
- despatx → despatxos
- bosc → boscos
- mixt → mixtos
d. Els mots acabats en -us solen ser invariables: focus, tipus, cactus...
