En la ficció literària de la narrativa fantàstica tot és possible. Les característiques principals de la fantasia són les següents:
- Succeeixen fets estranys i hi apareixen éssers sobrenaturals.
- L’argument pot mesclar realitat amb fantasia.
- Tot passa en espais encantats o en èpoques històriques on és senzill d’introduir-hi elements màgics, com ara l’època medieval. Fins i tot, l’autor, en alguns casos, crea tot un món de condicions especials i amb espais insòlits; molts cops es tracta d’un planeta nou.
I la ciència-ficció? Com pots observar aquesta etiqueta la conformen dues paraules: ciència i ficció. Per tant, la narrativa de ciència-ficció és la barreja de la ficció, de la no-realitat o allò inventat amb elements científics. Definim la ciència-ficció com el subgènere que agrupa aquells textos fantàstics l’acció de la qual se situa en un ambient futurista on la ciència juga o ha jugat un paper important. És a dir, la ciència substitueix la màgia. Això no significa que tots els arguments científics que es fan servir siguin científics a la realitat, però l’autor els presenta de tal manera que ho semblen.
Per saber si el text que tenim a davant forma part de la narrativa fantàstica o de la narrativa de ciència-ficció ens podem fer aquesta pregunta: L’autor s’ha preguntat què passaria si..., o ha construït tot un món nou?
Normalment, l’escriptor de ciència-ficció es pregunta què passaria si..., ja que parteix només d’un sol canvi (l’arribada dels extraterrestres, els humans ens podem clonar, tenim ordinadors tan potents que ens volen dominar...) i construeix la història sobre aquesta idea. En canvi, els autors de fantasia no fan servir aquest recurs de la hipòtesi.
