Els mots compostos es caracteritzen perquè són formats per dues paraules:
- rentaplats (renta+plats)
- parafang (para+fang)
- bocamoll (boca+moll)
El més habitual és que les paraules compostes estiguin formades per la suma d’un verb, en tercera persona del singular del present d’indicatiu (para, guarda, escura...), i un nom, en singular o en plural (xocs, bosc, dents...).
Però també hi ha compostos que es formen unint un nom amb un adjectiu o un participi (bocabadat, capgròs, panxacontent...), un nom i un verb (capficar, corferir...), dos noms (filferro, figaflor, voravia...), dos adjectius (agredolç, clarobscur...) o un adjectiu i un nom (altaveu, malnom, pocatraça...). també n’hi ha que són formats per duplicació d’onomatopeies (paraules que imiten un so) o per mots repetitius de creació expressiva, com ara xiu-xiu, baliga-balaga o ziga-zaga.
De vegades, els mots compostos mantenen el significat de les paraules que els formen. Per exemple, guarda-roba, portamonedes i pintallavis, però altres cops tenen un sentit figurat i el compost pren un significat diferent de la suma dels termes que el formen, com en els casos de llepafils, somiatruites i espiadimonis...
Els mots compostos s’escriuen junts i sense guionet, excepte en els casos següents:
Quan el primer mot acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-:
- barba-roig, para-sol, escura-xemeneies...
Quan el primer mot va accentuat:
- pèl-roig, mà-llarg...
Quan els compostos són repetitius i expressius:
- xip-xap, zum-zum...
Quan el primer element del compost és un punt cardinal:
- nord-occidental, sud-africà...
Alguns compostos que si no portessin guionet no els pronunciaríem correctament:
- abans-d’ahir, estira-i-arronsa, cap-roig,..
